DEMANA HORA

    Accepto la Política de Privacitat. Totes les teves dades seran tractades amb absoluta confidencialitat.



    Carrer Sant Joan 34, 2º 5, 43201 Reus, Tarragona

    info@oliviasacristan.com

    Horari a convenir

    +34 628 292 018

     

    superació Tag

    descubrir tu propósito

    Descobrir el teu propòsit a la vida

    Arriba un moment per a molts de nosaltres, en el qual ens preguntem com descobrir el teu propòsit, quin és el propòsit de viure. Per què som aquí? quina és la nostra missió a la vida? Són preguntes que han intrigat per igual a filòsofs, persones espirituals i a cercadors de la veritat des que l'home va prendre consciència de si mateix. Aquesta no és una pregunta senzilla: ens exigeix auto exploració, introspecció i, en molts casos, un procés d’individuació. La individuació és un concepte creat pel psicòleg Carl Jung, un dels pares de la psicoanàlisi, i té que veure amb l'autoconeixement i el desenvolupament personal, els quals condueixen a la realització de l'Ésser Individual. Es tracta d'un viatge a l'interior de...

    Nadal per als anti nadalencs. Descobrint la màgia en situacions menys ideals.

    Aquest article no va dedicat als que ja tingueu l'arbre posat, i el jersei amb rens preparat. He pensat a escriure aquest article per a tots els que per Nadal us sentiu més representats pel Grinch que pel Pare Noel… i és que el Nadal, amb la seva atmosfera festiva, llums brillants i cançons alegres, amb tota aquesta màgia i amor familiar, és per a molts una època força diferent. Tant si et trobes en una situació familiar que pot ser qualsevol cosa menys “ideal”, o simplement no comparteixis la passió pel nadal, hi ha maneres de fer servir aquesta temporada d'una manera significativa i satisfactòria. Si segueixes llegint, podràs trobar estratègies per afrontar situacions difícils, i poder descobrir una essència...

    Tinc depressió? Símptomes de depressió

    Quins són el símptomes de la depressio? La tristesa és una emoció natural, que ens acompanya en determinats moments de la nostra vida. Una bona gestió emocional implica tenir certa tolerància al malestar, assumir que “toca” estar malament si ens ha passat una cosa desagradable, però hi ha vegades que aquest estat d'ànim ens ha de fer saltar les alarmes. Símptomes de la depressió Generalment si amés de l'estat d'ànim deprimit la major part del dia, gairebé cada dia, s'uneix la pèrdua d'interès o el plaer en activitats que abans ens agradaven i també es donen almenys tres dels símptomes següents: Canvi significatiu en el pes corporal, o canvi en la gana. Si dorms massa, o pateixes insomni. Si t'han comentat, les persones...

    La mort d’un ésser estimat i el confinament

    Perdre a algú que estimem és una de les experiències més dures de les que podem passar en la nostra vida i de la qual difícilment podem escapar. Sentir la pèrdua ens ajuda a assimilar-la. La manera en què sentim el dolor és absolutament personal amb una intensitat i un ritme molt diferent per a cadascú de nosaltres. La situació que estem vivint, el confinament a què ens obliga a l'estat d'alarma, fa que moltes persones perdin els seus éssers estimats sense poder acompanyar-los en aquest procés, ni a ells ni als altres familiars i amics que els acompanyen en el dolor. Què ens passa durant un dol, a nivell emocional: Tenim una primera etapa de negació: "això no pot estar passant", "segur...

    COVID-19. Com afrontar psicologicament el confinament

    Des de l'aparició fa un parell de mesos del  COVID-19 probablement hagis passat per diferents estats psicològics a causa de l'agreujament de la situació. Sentir por és normal, la por és una emoció adaptativa positiva (encara que desagradable) doncs ens motiva a protegir-nos de perills. Esdevé irracional quan la seva intensitat no és proporcional risc que implica Que sentim por irracional pot ser degut tant a trets de personalitat (persones més obsessives), traumes, aprenentatges (que algun dels nostres progenitors fora de naturalesa poruga), etc. Moltes vegades la por no ve sola: nerviosisme, agitació, sensació de perill imminent, pànic i fins i tot ira solen ser companys d'aquesta emoció, impulsant-nos a comportar-nos de manera irracional, tant amb nosaltres mateixos, com rebutjant o discriminant...

    Cóm amargar la vida als nostres fills

    Moltes vegades em pregunten en consulta, persones preocupades per la paternitat, què poden fer per a garantir que els seus fills creixeran com a persones equilibrades. El cert és que no hi ha receptes màgiques, les variants son tantes com a persones, i dependrà del nostre estil educatiu, de la nostra formació, del temps que els hi dediquem i molts altres factors. Però si volem crear fills infeliços, insegurs, amb poca autoestima, hi ha certes conductes que no fallen: - Fes-li sentir rebuig des de ben petit. Mostra-li que et resulta molest ell, no la seva conducta. D’aquesta manera estimularàs els seus sentiments d’inferioritat, per què si la teva pròpia família et refusa, com vas a valorar-te a la vida? És...

    Perilla la meva relació de parella?

    En moltes ocasions, quan arriben parelles a teràpia per tal d'aprendre a gestionar els seus problemas es troben ja quasi bé en un punt de no retorn: l’amor que va existir una vegada es troba pràcticament desaparegut i la tolerància a la frustració està sota mínims. Es qüestiona tot el que fa l’altre, tot molesta i inclús es mal interpreta. El treball en aquets casos obliga a travessar la desil·lusió, la ira i el dolor per tal de saber si existeix alguna cosa per salva i si desitgen (tots dos) que la relació sani. El malestar dins la parella s’allotja i s’alimenta de certes actituds: diferències no enfrontades, dominància i control, desqualificació i condemna, duresa, instal·lació en la queixa i desconfiança,...

    Per què no hem de cridar als nostres nens

    Estàs a la cuina, fent el sopar, i escoltes com els teus dos fills es barallen al menjador. Sense pensar-t’ho te’n vas cap allà, sentint com l’enuig pren el comandament, i en un moment et trobes cridant-los que callin. S’aturen en sec i et miren amb por, i tu et sents fatal, doncs sents que hauries d’haver gestionat millor la situació. Et sona? Per què cridem? Que com a pares comencem a cridar es pot deure a molts motius, que poden anar des d’estar cansats, tenir poques habilitats d’afrontament davant els conflictes, estrès o ansietat, o el fet de tenir interioritzat un estil educatiu autoritari, per citar algunes. Per què no és la millor elecció? Què aconseguim? Bàsicament per què les persones...