COVID-19. Com afrontar psicologicament el confinament
Des de l'aparició fa un parell de mesos del COVID-19 probablement hagis passat per diferents estats psicològics a causa de l'agreujament de la situació. Sentir por és normal, la por és una emoció adaptativa positiva (encara que desagradable) doncs ens motiva a protegir-nos de perills. Esdevé irracional quan la seva intensitat no és proporcional risc que implica Que sentim por irracional pot ser degut tant a trets de personalitat (persones més obsessives), traumes, aprenentatges (que algun dels nostres progenitors fora de naturalesa poruga), etc. Moltes vegades la por no ve sola: nerviosisme, agitació, sensació de perill imminent, pànic i fins i tot ira solen ser companys d'aquesta emoció, impulsant-nos a comportar-nos de manera irracional, tant amb nosaltres mateixos, com rebutjant o discriminant...
Cóm amargar la vida als nostres fills
Moltes vegades em pregunten en consulta, persones preocupades per la paternitat, què poden fer per a garantir que els seus fills creixeran com a persones equilibrades. El cert és que no hi ha receptes màgiques, les variants son tantes com a persones, i dependrà del nostre estil educatiu, de la nostra formació, del temps que els hi dediquem i molts altres factors. Però si volem crear fills infeliços, insegurs, amb poca autoestima, hi ha certes conductes que no fallen: - Fes-li sentir rebuig des de ben petit. Mostra-li que et resulta molest ell, no la seva conducta. D’aquesta manera estimularàs els seus sentiments d’inferioritat, per què si la teva pròpia família et refusa, com vas a valorar-te a la vida? És...
Per què no hem de cridar als nostres nens
Estàs a la cuina, fent el sopar, i escoltes com els teus dos fills es barallen al menjador. Sense pensar-t’ho te’n vas cap allà, sentint com l’enuig pren el comandament, i en un moment et trobes cridant-los que callin. S’aturen en sec i et miren amb por, i tu et sents fatal, doncs sents que hauries d’haver gestionat millor la situació. Et sona? Per què cridem? Que com a pares comencem a cridar es pot deure a molts motius, que poden anar des d’estar cansats, tenir poques habilitats d’afrontament davant els conflictes, estrès o ansietat, o el fet de tenir interioritzat un estil educatiu autoritari, per citar algunes. Per què no és la millor elecció? Què aconseguim? Bàsicament per què les persones...
Test ¿Conec realment al meu fill?
Saps que vol ser el teu fill quan sigui gran? Què li agrada/desagrada sobre sí mateix? O, ¿Què desitjaria si li donessin un desig? Dóna-li una còpia d’aquest test al teu fill i omple un tu mateix, després compara els resultats i comprova. Pot ser no coneixem als nostres fills tant bé com pensem! Quin és el menjar favorit del teu fill? Quin és el menjar que menys li agrada? Què és el que més li agrada al teu fill sobre si mateix? Què és el que menys li agrada al teu fill sobre si mateix? De les coses que fas, quina seria la que li fa més vergonya al teu fill? Què li agradaria canviar al teu fill sobre si...
Com millorar com a pares
S'apropa el dia del pare, i és un bon moment per a fer balanç de la nostra funció i veure en què podriem millorar en quant a la educación dels nostres peques. El model de pare ha canviat amb els anys. Antigament els papis tenien un rol secundari: eren els proveïdors materials de la casa mentre que la figura materna era la que donava l’estima, la cura i atenció als nens. Era normal que el pare hi estigués absent durant la setmana i no s’implicarà en la cura emocional dels fills. Afortunadament aquest rol ha canviat amb els anys. La criança dels fills es veu com quelcom compartit on els dos rols, matern i patern tenen la mateixa importància, encara que continuïn...
Por
La por és una emoció necessària en els éssers vius, es adaptatiu i lícit i, de fet, no sentir-ho està catalogat com una síndrome mèdica (síndrome de Urbach-Wiethe). I es que no fa tant que la por resultava bàsica per evitar-nos ser l’esmorzar dels depredadors i ara, fora de la selva, sentim por davant les incerteses quotidianes i les amenaces reals que se’ns presenten en molts moments per molt savis i forts que ens considerem: tothom sent por. La majoria de les vegades tenim eines per poder-les afrontar, recuperant el poder i l’autonomia, i sortint reforçats per haver-ho superat. Però hi ha ocasions en que ens sentim impotents: la por es torna irracional. No ens deixa avançar i ens bloqueja fisiològica, cognitiva...
