La mort d’un ésser estimat i el confinament
Perdre a algú que estimem és una de les experiències més dures de les que podem passar en la nostra vida i de la qual difícilment podem escapar. Sentir la pèrdua ens ajuda a assimilar-la. La manera en què sentim el dolor és absolutament personal amb una intensitat i un ritme molt diferent per a cadascú de nosaltres. La situació que estem vivint, el confinament a què ens obliga a l'estat d'alarma, fa que moltes persones perdin els seus éssers estimats sense poder acompanyar-los en aquest procés, ni a ells ni als altres familiars i amics que els acompanyen en el dolor. Què ens passa durant un dol, a nivell emocional: Tenim una primera etapa de negació: "això no pot estar passant", "segur...
COVID-19. Com afrontar psicologicament el confinament
Des de l'aparició fa un parell de mesos del COVID-19 probablement hagis passat per diferents estats psicològics a causa de l'agreujament de la situació. Sentir por és normal, la por és una emoció adaptativa positiva (encara que desagradable) doncs ens motiva a protegir-nos de perills. Esdevé irracional quan la seva intensitat no és proporcional risc que implica Que sentim por irracional pot ser degut tant a trets de personalitat (persones més obsessives), traumes, aprenentatges (que algun dels nostres progenitors fora de naturalesa poruga), etc. Moltes vegades la por no ve sola: nerviosisme, agitació, sensació de perill imminent, pànic i fins i tot ira solen ser companys d'aquesta emoció, impulsant-nos a comportar-nos de manera irracional, tant amb nosaltres mateixos, com rebutjant o discriminant...
Sobreviure a la família al Nadal
Un tema recurrent a la consulta quan s’apropen aquestes dates és com afrontar a aquella part de la família que no suportem o amb la qual tenim les nostres diferències. Els dinars nadalencs estan normalment condicionats socialment com un esdeveniment en el que s’han de donar pau i amor, quan els ànims moltes vegades estan lluny d’això. Aquest post t’ajudarà a transitar més fàcilment per aquesta època. Ajusta les teves expectatives, que no siguin ni massa altes, esperant que tot resulti perfecte, ni massa baixes, i hi vagis ja predisposat pel desastre. Deixa’t a casa els problemes i fins després d’aquestes dates. Es probable que hi hagi més persones que les afectades per les teves diferències i no hauríeu de...
Perilla la meva relació de parella?
En moltes ocasions, quan arriben parelles a teràpia per tal d'aprendre a gestionar els seus problemas es troben ja quasi bé en un punt de no retorn: l’amor que va existir una vegada es troba pràcticament desaparegut i la tolerància a la frustració està sota mínims. Es qüestiona tot el que fa l’altre, tot molesta i inclús es mal interpreta. El treball en aquets casos obliga a travessar la desil·lusió, la ira i el dolor per tal de saber si existeix alguna cosa per salva i si desitgen (tots dos) que la relació sani. El malestar dins la parella s’allotja i s’alimenta de certes actituds: diferències no enfrontades, dominància i control, desqualificació i condemna, duresa, instal·lació en la queixa i desconfiança,...
Test ¿Conec realment al meu fill?
Saps que vol ser el teu fill quan sigui gran? Què li agrada/desagrada sobre sí mateix? O, ¿Què desitjaria si li donessin un desig? Dóna-li una còpia d’aquest test al teu fill i omple un tu mateix, després compara els resultats i comprova. Pot ser no coneixem als nostres fills tant bé com pensem! Quin és el menjar favorit del teu fill? Quin és el menjar que menys li agrada? Què és el que més li agrada al teu fill sobre si mateix? Què és el que menys li agrada al teu fill sobre si mateix? De les coses que fas, quina seria la que li fa més vergonya al teu fill? Què li agradaria canviar al teu fill sobre si...
Com millorar com a pares
S'apropa el dia del pare, i és un bon moment per a fer balanç de la nostra funció i veure en què podriem millorar en quant a la educación dels nostres peques. El model de pare ha canviat amb els anys. Antigament els papis tenien un rol secundari: eren els proveïdors materials de la casa mentre que la figura materna era la que donava l’estima, la cura i atenció als nens. Era normal que el pare hi estigués absent durant la setmana i no s’implicarà en la cura emocional dels fills. Afortunadament aquest rol ha canviat amb els anys. La criança dels fills es veu com quelcom compartit on els dos rols, matern i patern tenen la mateixa importància, encara que continuïn...
Por
La por és una emoció necessària en els éssers vius, es adaptatiu i lícit i, de fet, no sentir-ho està catalogat com una síndrome mèdica (síndrome de Urbach-Wiethe). I es que no fa tant que la por resultava bàsica per evitar-nos ser l’esmorzar dels depredadors i ara, fora de la selva, sentim por davant les incerteses quotidianes i les amenaces reals que se’ns presenten en molts moments per molt savis i forts que ens considerem: tothom sent por. La majoria de les vegades tenim eines per poder-les afrontar, recuperant el poder i l’autonomia, i sortint reforçats per haver-ho superat. Però hi ha ocasions en que ens sentim impotents: la por es torna irracional. No ens deixa avançar i ens bloqueja fisiològica, cognitiva...
