I tot el que et perds per ser tímid?
Parles poc, et quedes amb les ganes de dir quelcom però calles, defuges les reunions que et demanen protagonisme, penses en demanar el micròfon en una reunió i se t’accelera el pols i ho deixes estar. T’identifiques? En principi ser tímid no és negatiu per se, però hi ha ocasions en que interfereix amb la teva vida i et provoca angoixa. És en aquests casos quan has de posar-te a treballar! Ser tímid està ben vist en determinades situacions, el problema surt quan es porta a l’extrem, ja que pot amenaçar l’estabilitat de la persona, impedint el seu desenvolupament, i dificultant les relacions amb els demés. La línia on comença el problema depèn de cadascú, però definitivament comença sempre que ser...
Por
La por és una emoció necessària en els éssers vius, es adaptatiu i lícit i, de fet, no sentir-ho està catalogat com una síndrome mèdica (síndrome de Urbach-Wiethe). I es que no fa tant que la por resultava bàsica per evitar-nos ser l’esmorzar dels depredadors i ara, fora de la selva, sentim por davant les incerteses quotidianes i les amenaces reals que se’ns presenten en molts moments per molt savis i forts que ens considerem: tothom sent por. La majoria de les vegades tenim eines per poder-les afrontar, recuperant el poder i l’autonomia, i sortint reforçats per haver-ho superat. Però hi ha ocasions en que ens sentim impotents: la por es torna irracional. No ens deixa avançar i ens bloqueja fisiològica, cognitiva...
