Tinc depressió? Símptomes de depressió
Quins són el símptomes de la depressio? La tristesa és una emoció natural, que ens acompanya en determinats moments de la nostra vida. Una bona gestió emocional implica tenir certa tolerància al malestar, assumir que “toca” estar malament si ens ha passat una cosa desagradable, però hi ha vegades que aquest estat d'ànim ens ha de fer saltar les alarmes. Símptomes de la depressió Generalment si amés de l'estat d'ànim deprimit la major part del dia, gairebé cada dia, s'uneix la pèrdua d'interès o el plaer en activitats que abans ens agradaven i també es donen almenys tres dels símptomes següents: Canvi significatiu en el pes corporal, o canvi en la gana. Si dorms massa, o pateixes insomni. Si t'han comentat, les persones...
La mort d’un ésser estimat i el confinament
Perdre a algú que estimem és una de les experiències més dures de les que podem passar en la nostra vida i de la qual difícilment podem escapar. Sentir la pèrdua ens ajuda a assimilar-la. La manera en què sentim el dolor és absolutament personal amb una intensitat i un ritme molt diferent per a cadascú de nosaltres. La situació que estem vivint, el confinament a què ens obliga a l'estat d'alarma, fa que moltes persones perdin els seus éssers estimats sense poder acompanyar-los en aquest procés, ni a ells ni als altres familiars i amics que els acompanyen en el dolor. Què ens passa durant un dol, a nivell emocional: Tenim una primera etapa de negació: "això no pot estar passant", "segur...
COVID-19. Com afrontar psicologicament el confinament
Des de l'aparició fa un parell de mesos del COVID-19 probablement hagis passat per diferents estats psicològics a causa de l'agreujament de la situació. Sentir por és normal, la por és una emoció adaptativa positiva (encara que desagradable) doncs ens motiva a protegir-nos de perills. Esdevé irracional quan la seva intensitat no és proporcional risc que implica Que sentim por irracional pot ser degut tant a trets de personalitat (persones més obsessives), traumes, aprenentatges (que algun dels nostres progenitors fora de naturalesa poruga), etc. Moltes vegades la por no ve sola: nerviosisme, agitació, sensació de perill imminent, pànic i fins i tot ira solen ser companys d'aquesta emoció, impulsant-nos a comportar-nos de manera irracional, tant amb nosaltres mateixos, com rebutjant o discriminant...
Hauríem de fer teràpia de parella?
A vegades estem tenint problemes a la parella i dubtem de si pot ser convenient recórrer a la teràpia de parella. Un bon indicatiu per saber si resulta recomanable és veure el grau de satisfacció que tenim amb la nostra parella, si existeix patiment respecte a la relació, així com el grau de predisposició a realitzar canvis que millorin la relació. Tanmateix seria recomanable anar a teràpia de parella si sentim que estem dins d’una situació repetitiva que ens genera malestar i sobre la que ja no sabem que més fer per arreglar-la. Quan estem en parella, tenim dinàmiques apreses, que moltes vegades i sense adonar-nos, anem repetint en una espiral que cada vegada ens fa sentir pitjor. Les situacions son tantes...
I tot el que et perds per ser tímid?
Parles poc, et quedes amb les ganes de dir quelcom però calles, defuges les reunions que et demanen protagonisme, penses en demanar el micròfon en una reunió i se t’accelera el pols i ho deixes estar. T’identifiques? En principi ser tímid no és negatiu per se, però hi ha ocasions en que interfereix amb la teva vida i et provoca angoixa. És en aquests casos quan has de posar-te a treballar! Ser tímid està ben vist en determinades situacions, el problema surt quan es porta a l’extrem, ja que pot amenaçar l’estabilitat de la persona, impedint el seu desenvolupament, i dificultant les relacions amb els demés. La línia on comença el problema depèn de cadascú, però definitivament comença sempre que ser...
Por
La por és una emoció necessària en els éssers vius, es adaptatiu i lícit i, de fet, no sentir-ho està catalogat com una síndrome mèdica (síndrome de Urbach-Wiethe). I es que no fa tant que la por resultava bàsica per evitar-nos ser l’esmorzar dels depredadors i ara, fora de la selva, sentim por davant les incerteses quotidianes i les amenaces reals que se’ns presenten en molts moments per molt savis i forts que ens considerem: tothom sent por. La majoria de les vegades tenim eines per poder-les afrontar, recuperant el poder i l’autonomia, i sortint reforçats per haver-ho superat. Però hi ha ocasions en que ens sentim impotents: la por es torna irracional. No ens deixa avançar i ens bloqueja fisiològica, cognitiva...
