Cóm triar un terapeuta on-line?
Realitzar teràpia on-line ofereix molts avantatges. És una manera de mantenir la teràpia existent sense perdre una sessió per un viatge de treball o per fer una escapada. Tanmateix permet triar a terapeutes que puguin estar lluny del teu lloc de residència, o si vius en un lloc apartat, et permet inclús fer la teràpia en pijama i des de casa ;-) independentment del clima, sense perdre temps en desplaçaments, així com tenir una major varietat de terapeutes i horaris. A la meva experiència com a terapeuta on-line, he observat que per a segons quin tipus de situacions, et permet obrir-te més i compartir coses que podrien resultar molt més complicades d’explicar asseguts a la consulta. Unes preguntes que em realitzen freqüentment...
Perilla la meva relació de parella?
En moltes ocasions, quan arriben parelles a teràpia per tal d'aprendre a gestionar els seus problemas es troben ja quasi bé en un punt de no retorn: l’amor que va existir una vegada es troba pràcticament desaparegut i la tolerància a la frustració està sota mínims. Es qüestiona tot el que fa l’altre, tot molesta i inclús es mal interpreta. El treball en aquets casos obliga a travessar la desil·lusió, la ira i el dolor per tal de saber si existeix alguna cosa per salva i si desitgen (tots dos) que la relació sani. El malestar dins la parella s’allotja i s’alimenta de certes actituds: diferències no enfrontades, dominància i control, desqualificació i condemna, duresa, instal·lació en la queixa i desconfiança,...
Per què no hem de cridar als nostres nens
Estàs a la cuina, fent el sopar, i escoltes com els teus dos fills es barallen al menjador. Sense pensar-t’ho te’n vas cap allà, sentint com l’enuig pren el comandament, i en un moment et trobes cridant-los que callin. S’aturen en sec i et miren amb por, i tu et sents fatal, doncs sents que hauries d’haver gestionat millor la situació. Et sona? Per què cridem? Que com a pares comencem a cridar es pot deure a molts motius, que poden anar des d’estar cansats, tenir poques habilitats d’afrontament davant els conflictes, estrès o ansietat, o el fet de tenir interioritzat un estil educatiu autoritari, per citar algunes. Per què no és la millor elecció? Què aconseguim? Bàsicament per què les persones...
Retorn de les vacances. Què em passa que estic tan cansat?
Tornes de les vacances. Has estat durant unes setmanes relaxat, sense horàries, i amb la tornada a la rutina sents que estàs encara més cansat que abans de marxar. Per què em sento així? Es probable que pateixis la síndrome postvacacional. Com saber si és això el que et passa? Perquè et sents cansat, fatigat en un grau que no es correspon amb la teva activitat ni amb el teu nivell d’energia habitual. També sol haver manca d’apetit, dificultat per a dormir, per a concentrar-se, acompanyat de manca d’interès i motivació, irritabilitat, nerviosisme i tristesa. També a nivell físic pots tenir mal de cap, dolors musculars o estomacals. La simptomatologia en resum es semblant a la que es té quan pateixes una...
I tot el que et perds per ser tímid?
Parles poc, et quedes amb les ganes de dir quelcom però calles, defuges les reunions que et demanen protagonisme, penses en demanar el micròfon en una reunió i se t’accelera el pols i ho deixes estar. T’identifiques? En principi ser tímid no és negatiu per se, però hi ha ocasions en que interfereix amb la teva vida i et provoca angoixa. És en aquests casos quan has de posar-te a treballar! Ser tímid està ben vist en determinades situacions, el problema surt quan es porta a l’extrem, ja que pot amenaçar l’estabilitat de la persona, impedint el seu desenvolupament, i dificultant les relacions amb els demés. La línia on comença el problema depèn de cadascú, però definitivament comença sempre que ser...
Por
La por és una emoció necessària en els éssers vius, es adaptatiu i lícit i, de fet, no sentir-ho està catalogat com una síndrome mèdica (síndrome de Urbach-Wiethe). I es que no fa tant que la por resultava bàsica per evitar-nos ser l’esmorzar dels depredadors i ara, fora de la selva, sentim por davant les incerteses quotidianes i les amenaces reals que se’ns presenten en molts moments per molt savis i forts que ens considerem: tothom sent por. La majoria de les vegades tenim eines per poder-les afrontar, recuperant el poder i l’autonomia, i sortint reforçats per haver-ho superat. Però hi ha ocasions en que ens sentim impotents: la por es torna irracional. No ens deixa avançar i ens bloqueja fisiològica, cognitiva...
