Cóm amargar la vida als nostres fills

Cóm amargar la vida als nostres fills

Moltes vegades em pregunten en consulta, persones preocupades per la paternitat, què poden fer per a garantir que els seus fills creixeran com a persones equilibrades. El cert és que no hi ha receptes màgiques, les variants son tantes com a persones, i dependrà del nostre estil educatiu, de la nostra formació, del temps que els hi dediquem i molts altres factors. Però si volem crear fills infeliços, insegurs, amb poca autoestima, hi ha certes conductes que no fallen:
– Fes-li sentir rebuig des de ben petit. Mostra-li que et resulta molest ell, no la seva conducta. D’aquesta manera estimularàs els seus sentiments d’inferioritat, per què si la teva pròpia família et refusa, com vas a valorar-te a la vida? És evident que amb molta dificultat. Tindrem amb bastant probabilitat un adult que es menysprearà a si mateix, i que basarà la seva vàlua en la mida en que sigui valorat pels altres.
– Critica, que alguna cosa queda. Podem pensar que la crítica és útil per a ensenyar, però encara que pugui estar justificada, al cervell infantil es processa com “no soc bo”, com una manca d’acceptació que es mantindrà quan creixi. “Deixa el ganivet i ves a jugar que ja faré jo el berenar, que tu ho deixes tot fet un desastre”, “ja endreçaré jo, que mira com ho col•loques tu”… Et sona?
– Educa’l en el perfeccionisme. Aquesta és genial, per què com que la perfecció no existeix, educa’l per que s’esforci en assolir-la: es un bon camí cap a la desil•lusió, la ansietat i l’odi cap a un mateix. Quan creixi interioritzarà que ha d’actuar bé, sempre. Això es quelcom que ningú pot aconseguir al 100%, i amés pagarà un alt preu d’insatisfacció i culpa per aquest motiu. Que arriba a casa amb una nota de 8?, no et tallis i pregunta-li que per què no ha aconseguit un 10.
–Estimula la competitivitat, enllaçat amb l’anterior. Ensenya-li que ha de ser millor que els demés nens, i que l’èxit que aconsegueixi ha de ser més gran. Les estadístiques ens mostren que això no funciona, així que d’aquesta manera l’eduquem per a que intenti, amb totes les seves forces, ser millor que el veí, comparant-se contínuament amb ell. Com que sempre hi haurà algú millor amb qui comparar-se, la frustració i la sensació d’incapacitat està servida.
– Educa’l per a que tingui quants més prejudicis millor: sexuals, socials, racials, religiosos, etc. amb això garantiràs que quan adult es senti culpable, inhibit, amb baixa capacitat de gaudi, i pot ser inclús aconsegueixis que s’odiï a si mateix.
– Sobreprotegeix. Dóna-li tot el que desitgi, i no permetis que assumeixi riscos. Així aconseguiràs que creixi amb la idea de que té dret a tot, impediràs que desenvolupi tolerància a la frustració, tant necessària per a lidiar amb tot allò que no surt com desitgem, amés d’aconseguir que no tingui experiència suficient per a assumir riscos, ni en presa de decisions, com realitzen de manera automàtica les persones que de petits han pogut equivocar-se, caure, errar i gràcies a això han aprés que no passa res, que un s’aixeca i torna a provar fins que surt bé. En suma facilitarem el sentiment d’inferioritat.
– També frustra. Tot el que puguis. Innecessàriament. Si sobreprotegir no és el teu estil, opta per ser rígid, obliga’l a fer allò que odia, perquè si, per que tu manes, i no ofereixis alternatives. Tampoc recompenses l’esforç. Es probable que així creixi amb la sensació de que esforçar-se no serveix per a res, facilitant la passivitat.
Y per a terminar, no eduquis en la assertivitat. Això vol dir que no permetis que exterioritzi el que pensa, ni el que sent. Al cap i a la fi no és correcte, i ens hem d’enfrontar al món amb un somriure… oi que si? La ira reprimida ens porta a una ràbia de cocció lenta, a un odi latent que es manifesta en petites conductes de vegades indetectables, és el que els psicòlegs anomenen la passivo – agressivitat, que pot acabar amb esclats d’ira que pels demés poden semblar irracionals. Si ho fas veritablement bé, aconseguiràs que l’adult en que es convertirà el teu fill tingui ansietat, sense connectar amb la causa, o serà un mentider compulsiu, ja que no es sentirà amb dret per a reclamar el que desitja.