DEMANA HORA

Accepto la Política de Privacitat. Totes les teves dades seran tractades amb absoluta confidencialitat.



 

La mort d’un ésser estimat i el confinament

La mort d’un ésser estimat i el confinament

Perdre a algú que estimem és una de les experiències més dures de les que podem passar en la nostra vida i de la qual difícilment podem escapar.

Sentir la pèrdua ens ajuda a assimilar-la. La manera en què sentim el dolor és absolutament personal amb una intensitat i un ritme molt diferent per a cadascú de nosaltres.

La situació que estem vivint, el confinament a què ens obliga a l’estat d’alarma, fa que moltes persones perdin els seus éssers estimats sense poder acompanyar-los en aquest procés, ni a ells ni als altres familiars i amics que els acompanyen en el dolor.

Què ens passa durant un dol, a nivell emocional:

  • Tenim una primera etapa de negació: “això no pot estar passant”, “segur que em despertaré i haurà estat un malson”, etc. També podem sentir-nos com dissociats, portant-ho tot a l’àmbit cognitiu i sense experimentació d’emocions, les quals ens adonem que hauríem d’estar sentint.
  • Experimentarem ràbia: davant la situació, per considerar-la injusta, ens enfadarem buscant responsables, i fins i tot podem enfocar aquesta ràbia cap a la persona que ja no hi és: és normal i una de les fases d’un dol sa.
  • Apareix la tristesa, la nostàlgia, la desesperança, quan anem assimilant la nova realitat, en què aquesta persona a la qual estimem tant ja no hi és. També pot ser que sentim la seva presència, que ens arribi la seva olor o que notem que d’alguna manera està amb nosaltres.
  • Altres emocions que probablement ens acompanyaran: culpa per sentir que no hem donat per ella tot el que hauríem pogut, por davant el futur sense ella, o en la situació en què estem, un agreujament per la preocupació davant el COVID-19. Ara som un dels damnificats, ja no existeix de forma teòrica per a nosaltres, el que incrementarà la preocupació per la resta dels nostres éssers estimats

¿I al nostre cos que li passa? És normal dormir pitjor, menys i amb un somni de pitjor qualitat, problemes alimentaris: que se’ns tanqui l’estómac o tot el contrari, necessitar menjar més del normal, estar nerviós, amb ansietat, amb pressió sobre de pit, etc. Són emocions que han d’estar, encara que són molestes, són les adequades al moment que estem vivint. Cal acceptar-les i normalitzar-les, sense intentar resistir-nos a elles, estem dins d’un dol, no cal fer veure que tot va bé.

Què recomano jo per viure el dol de la millor manera possible?

  • Acceptar el que estem sentint. És normal. És adequat. No hi ha una intensitat “correcta” per sentir la pena: és teva, és única i és personal: et connecta amb la pèrdua d’algú que ja no hi és, la vostra relació era única i el teu dolor també, ningú ha de dir com portar-lo.
  • Pot ser que necessitis plorar, o potser no. Pot ser que necessitis sentir-te acompanyat per altres persones, o pot ser que necessitis solitud. Expressar les emocions de qualsevol manera és sa, no les frenis. Tenir algun objecte relacionat amb la persona morta, o una foto, pot ajudar-nos a trencar el bloqueig, si ho tinguéssim.
  • Resulta convenient recuperar rutines suaus, es tracta de trobar un equilibri entre permetre sentir la pèrdua i que la teva vida no es paralitzi per això. És un dolor que t’acompanyarà amb el que facis, permet-ho.
  • Permet-també els moments agradables, d’alegria i fins i tot de riure que apareixeran. Moltes vegades ens sentim culpables per sorprendre’ns rient poc després de la mort d’algú que estimem: no li estimarem menys, ni honorarem el seu record pitjor per permetre que aquests moments es produeixin.

La situació de l’estat d’alarma pot incloure un increment d’estrès, pena i culpa per no haver pogut acompanyar al nostre ésser estimat. Cerca en la teva xarxa social persones que et puguin acompanyar en aquests moments, ja sigui persones que t’acompanyin en el confinament, com per telèfon, WhatsApp o videoconferència.

Si no has pogut realitzar la cerimònia de comiat per la situació que estem passant, realitza un acte simbòlic que permeti acomiadar-te d’aquesta persona, ajudarà a que el teu dol segueixi un transcurs sa i iniciar el procés de sanació:

  • pots col·locar unes espelmes i una foto en un lloc especial de la casa durant uns dies.
  • O realitzar una cerimònia en la qual pugueu parlar i recordar a la persona morta.
  • Pots deixar anar uns globus, escrivint cada familiar els sentiments i pensaments més profunds que aquesta situació no ha permès dir al familiar.
  • També resulta molt guaridor escriure una carta de comiat, agraint al familiar l’haver estat en la seva vida, i totes aquelles coses que sentis que t’ha facilitat que estigués a la teva vida, juntament amb totes aquelles paraules no dites, els sentiments no expressats i les frases de comiat que ens hagués agradat dir-li. Aquesta carta podem cremar-la, enterrant després les cendres en algun lloc especial, o deixar-nos sentir el que volem fer amb ella.

 

Si el nostre malestar continua de forma intensa durant uns mesos, afectant a les nostres tasques quotidianes hauríem de demanar ajuda psicològica a un professional qualificat.

¿Tens algun dubte? Consulta’m en comentaris o per privat. Una abraçada.

Sense comentaris

Deixa un Comentari

Contacta por WhatsApp