Por
La por és una emoció necessària en els éssers vius, es adaptatiu i lícit i, de fet, no sentir-ho està catalogat com una síndrome mèdica (síndrome de Urbach-Wiethe).
I es que no fa tant que la por resultava bàsica per evitar-nos ser l’esmorzar dels depredadors i ara, fora de la selva, sentim por davant les incerteses quotidianes i les amenaces reals que se’ns presenten en molts moments per molt savis i forts que ens considerem: tothom sent por.
La majoria de les vegades tenim eines per poder-les afrontar, recuperant el poder i l’autonomia, i sortint reforçats per haver-ho superat. Però hi ha ocasions en que ens sentim impotents: la por es torna irracional. No ens deixa avançar i ens bloqueja fisiològica, cognitiva i emocionalment. Afecta la nostra auto percepció i pren les regnes de la nostra vida, normalment estenent-se de manera lenta però segura cap a diferents àmbits.
A nivell individual hi ha estratègies per a superar-los, que bàsicament consisteixen en la confrontació amb ells, primerament amb una exposició imaginària i passant poc a poc a la exposició real. Realitzar tècniques de relaxació prèvies pot facilitar el procés.
El problema és que moltes vegades la teoria és més senzilla que la pràctica. Quan una por esdevé irracional difícilment funcionarà un afrontament des de la racionalitat: “no passa res”, “no és per a tant”, “tu pots”, “no deixis que et domini” són consells que tota persona que pateix alguna por o fòbia ha escoltat o s’ha dit a si mateix, però que no per benintencionats resulten eficaços lamentablement.
És un mateix el que, quan entén que ha provat totes les eines que coneix i que malgrat això té pors que estan condicionant o limitant la seva vida de manera important, ha de decidir si ha arribat el moment de buscar ajuda professional que li faciliti el sortir de la presó en la que la por el manté.
