DEMANA HORA

Accepto la Política de Privacitat. Totes les teves dades seran tractades amb absoluta confidencialitat.



 

Com millorar com a pares

Com millorar com a pares

S’apropa el dia del pare, i és un bon moment per a fer balanç de la nostra funció i veure en què podriem millorar en quant a la educación dels nostres peques.

El model de pare ha canviat amb els anys. Antigament els papis tenien un rol secundari: eren els proveïdors materials de la casa mentre que la figura materna era la que donava l’estima, la cura i atenció als nens. Era normal que el pare hi estigués absent durant la setmana i no s’implicarà en la cura emocional dels fills.

Afortunadament aquest rol ha canviat amb els anys. La criança dels fills es veu com quelcom compartit on els dos rols, matern i patern tenen la mateixa importància, encara que continuïn desenvolupament funcions diferents, s’espera molta més presència, implicació i ajuda a l’hora d’educar els fills.

Excepte conductes patològiques, no hi ha pares “bons” i “dolents”. Les persones fem el que podem i sabem, arrossegant els nostres petits traumes que alhora ens van transmetre els nostres pares. Ser un pare excel·lent implicaria ajudar els nostres fills a desenvolupar la empatia, l’honestedat, l’autosuficiència, l’autocontrol, la bondat, la cooperació, la alegria. Ajudar-los a ser curiosos, a pensar per si mateixos, a automotivar-se i superar-se. Donar-los eines per a protegir-se davant l’ansietat, la depressió, els trastorns alimentaris , els comportaments antisocials i els abusos en consum de substàncies.

Les persones bàsicament repetim models apresos. Per aquest motiu resulta important l’ autoconeixement, per tal de reconèixer les nostres mancances i poder-les compensar de manera conscient per tal de no transmetre-les als nens.

Hem de recordar que en principi tots actuem per instint. Aquest està conformat per la genètica, que ens ensenya com animals mamífers allò que resulta essencial per les nostres cries, juntament amb les conductes i models que alhora hem rebut i observat de petits. Per exemple, un pare que ha segut maltractat de petit tindrà majors impulsos de colpejar al seu fill davant una situació difícil, i li semblarà més justificat, li sortirà “instintivament” amb major probabilitat que a un altre que hi hagi rebut una paternitat més dialogant. A la seva vegada, aquest nen colpejat, al que no se l’ha escoltat ni donat veu aprendrà a relacionar-se així al futur. Si mantens una bona relació amb el teu fill, confies en ell, escoltes les seves opinions i les debats estaràs promovent aquestes conductes en les seves relacions futures.

Consells per a millorar com a pares:

  1. Als nens se’ls ha de dedicar temps. Molt. Personalment no m’agrada quan es parla de “temps de qualitat” en la paternitat. Pot servir per a les amistats, o la parella però no amb els nens. Aquestos han de, en primer lloc, sentir que hi som, que ens trobaran quan ens necessitin. Amb això es sembraran les bases d’un apego sa, per a que quan siguin adults puguin establir relacions sanes i sense dependència amb altres persones.
  2. Ets el seu model. S’ha de tenir sempre present, perquè el que veuen son els referents que absorbiran com a normalitat. Si fumes és molt probable que ells ho facin. Si abuses de l’alcohol estàs donant un missatge de normalitat cap al consum. Si crides conduint estàs ensenyant-los a reaccionar amb violència davant les frustracions o injustícies. Els teus fills t’estan observant i et copiaran en el futur.
  3. No limitis les teves mostres d’afecte. L’amor mai és massa. No parlo aquí d’9ndulgència, o de comprar-les mitjançant coses materials per guanyar-se el seu afecte. En consonància amb el que he dit abans farem que siguin adults afectius, assertius i expressius, el que es traduirà en una major salut mental en el futur.
  4. Involucra’t en allò que és important per ell. Que no sigui només la mamà la que passa temps al parc. Ves a les tutories, als events esportius… ser un pare involucrat exigeix temps i és un treball que obliga a repensar les prioritats, sacrificant de vegades coses que per un son importants. Però els fills necessiten sentir-te present, física i mentalment.
  5. Exerceix de pare. Adapta’t al seu moment vital, però no oblidis el rol que tens. No ets el seu col·lega, ni el seu amic. Estàs obligat a marcar-li límits, a establir regles que l’entrenin en les normes socials, i en la frustració amb la que d’adults han d’aprendre a conviure. No s’ha d’oblidar que és el nostre deure el preparar-los el millor possible per a una vida adulta autònoma. La sobreprotecció els fa molt de mal i les conseqüències s’arrosseguen tota la vida adulta.
  6. No oblidem que son nens. Així davant les situacions és recomanable que els preparem. Si s’ha d’anar a una reunió que sabem els resultarà pesada els hem de mentalitzar. Dir-les per exemple: “haurem d’estar 45 minuts i serà avorrit. Porta pintures o un joc amb el que entretenir-te perquè no podràs fer soroll”. Si no els preparem es probable que per cansament i avorriment el seu comportament serà més molest que si van mentalitzats.
  7. L’autonomia també passa per que es faci responsable de les seves coses. ja en primària ha de ser tasca seva el preparar-se la motxilla i el material pel dia següent. Fer els deures sol (encara que els hem d’ajudar quan no entenen alguna cosa, per descomptat), organitzar-se amb el que han de fer i assumir tasques domèstiques en funció de l’edat. Promoure la independència ajuda a desenvolupar el sentit d’autocontrol, la autoestima i de la pròpia vàlua que necessitarà durant la resta de la seva vida.
  8. Siguis coherent. Les regles hi son per respectar-se i els nens necessiten saber a que atenir-se. Si variem les regles a la nostra conveniència serem responsables del mal comportament del nostre fill, doncs li resultarà confús. Identifica el que no és negociable, basat en la lògica, la coherència i la saviesa. D’aquesta forma el nen no et desafiarà.
  9. No exerceixis disciplina severa. Sota cap circumstància s’ha de colpejar als nens. Això els converteix en agressors i molt més propensos a fer servir aquest mitjà per a resoldre conflictes. Funciona moltísim més eficaçment altres mètodes, com el “temps fora”, que no implica agressió i ens permet calmar-nos a nosaltres tanmateix.
  10. Tracta el teu fill amb respecte, exactament igual com ho fas amb un adult. Parla’l educadament, respecta la seva opinió, escolta quan et parla. Novament aquí estem sembrant el comportament que tindrà amb els demés.
Sense comentaris

Deixa un Comentari

Contacta por WhatsApp