DEMANA HORA

Accepto la Política de Privacitat. Totes les teves dades seran tractades amb absoluta confidencialitat.



 

I tot el que et perds per ser tímid?

I tot el que et perds per ser tímid?

Parles poc, et quedes amb les ganes de dir quelcom però calles, defuges les reunions que et demanen protagonisme, penses en demanar el micròfon en una reunió i se t’accelera el pols i ho deixes estar. T’identifiques? En principi ser tímid no és negatiu per se, però hi ha ocasions en que interfereix amb la teva vida i et provoca angoixa. És en aquests casos quan has de posar-te a treballar!

Ser tímid està ben vist en determinades situacions, el problema surt quan es porta a l’extrem, ja que pot amenaçar l’estabilitat de la persona, impedint el seu desenvolupament, i dificultant les relacions amb els demés. La línia on comença el problema depèn de cadascú, però definitivament comença sempre que ser tímid produeixi angoixa i interfereixi amb les activitats professionals, socials i familiar.

No és el mateix ser tímid que ser introvertit. Un introvertit viu “cap endins”, és reservat però no té perquè ser necessariament tímid. Per dir-ho d’alguna manera seria una elecció, i en principi una persona introvertida no té dificultats de comunicació ni es sent angoixat per les interaccions socials.

En canvi una persona tímida, davant d’una reunió social pateix una sèrie de reaccions psicosomàtiques (suor, rubor, acceleració del ritme cardíac, sequedat de boca, palpitacions, diarrees i vòmits, un “nus” a la gola i molt d’altres).

L’origen de la timidesa és educatiu i hereditari, encara que les experiències infantils son decisives en la gènesis de la timidesa i la inseguretat: sobreprotecció paterna (que incapacita al nen en la reafirmació de les seves capacitats) i les excessives expectatives parentals generen introversió i retraïment; factors culturals com la religió, que alaba en excés el recat i la discreció; la societat, amb normes que ensenyen a ocultar els sentiments i inclusive venir d’una llar amb pocs recursos pot causar inseguretat, sentiments d’inferioritat i temor. Tot això son ingredients que ajuden a generar timidesa.

La timidesa és un hàbit que s’enforteix si no s’actua contra ell. Com en quasi totes les pors, s’ha d’afrontar de manera directa, evitant la fugida: aguantar la pressió de les mirades, quedar-se dins del grup, en definitiva: actuar.

No es tracta de trobar valor per parlar, sinó de parlar per trobar valor, afirma el psicòleg G. Weimberg.

El que no has de fer

  • Negar la realitat: la evitació pot arribar fins al punt d’emmalaltir per tal de no haver d’afrontar situacions angoixants, o dir-se que en el fons no ens interessava tant (enganyar-se un mateix).
  • Reprimir: evitar que els pensaments perillosos o dolorosos entrin a la consciència.
  • Desplaçar: descarregar els sentiments acumulats a sobre de persones percebudes com més febles.
  • Fantasia: satisfer la frustració mitjançant ideacions.
  • Aïllament emocional: retirar-se a la passivitat, per tal de protegir-se del mal.
  • Regressió: posicionar-se en un nivell de desenvolupament anterior, amb respostes immadures que justifiquen la nostra conducta.

Claus per a superar la timidesa

  • Pensa que no estàs sol. Quasi tothom sent por, o nervis davant d’un nou repte, la diferència està en la manera en que reaccionem a aquest.
  • Intenta que la teva timidesa no es converteixi en quelcom obsessiu, doncs et centraràs en tu mateix, incrementant la sensació de poca traça i manca de naturalitat.
  • Oblidat de la por al fracàs o al ridícul. No et jutgis durament, s’ha d’intentar i si no surt bé a la primera, aprendre dels errors. Fins i tot els grans oradors tenen darrere moltes hores de treball.
  • Ves incrementant els reptes progressivament. Comença per grups petits i de confiança per anar ampliant-los poc a poc.
  • Busca un tema de conversa que et motivi i controlis. Fer-lo servir et donarà seguretat i capacitat de seducció al posar-te cara a un grup.
  • Dona la cara. Mira de front i als ulls, utilitza el llenguatge corporal.
  • No t’obsessionis amb caure bé a tothom. No tinguis por a dir no, o a exigir els teus drets quan un servei no sigui el que hauria de ser.
  • No siguis paranoic. No tenim poder per a llegir la ment, intenta no mal interpretar gestos i paraules d’altres i pensa que cada qual porta les seves preocupacions de les quals tu no n’ets el centre. Si dubtes: pregunta.
  • Aprèn a riure’t de tu mateix. No prendre’ns tant en serio i des dramatitzar errors i ficades de potes es senyal d’intel·ligència.

Cuida el teu aspecte i escolta al que tens davant teu. Resultaràs més agradable i trobaràs als demés més perceptius al que hagis de contar.

Sense comentaris

Deixa un Comentari

Contacta por WhatsApp