Ets lliure quan compres?
A la nostra societat hi ha moltes persones que son compradors compulsius. Aquest comportament respon a un patró de compres cròniques i repetitives, que resulten difícils de controlar i que donen lloc a conseqüències nocives per a la persona. Es tracta d’un trastorn de control dels impulsos, amb característiques similars a altres trastorns adictius.
Sense arribar a aquets extrems, hi ha moltes motivacions que exerceixen poder sobre nosaltres cada vegada que traiem la cartera de la bossa.
Per a ser consumidors conscients hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos i a les nostres veritables motivacions a la hora de comprar. Amés, hem de informar-nos d’allò que hi ha darrere de les grans campanyes publicitàries: en què es basen per a que vulguem consumir el seu producte, i també el que realment estem comprant, doncs moltes vegades el gran valor afegit que li suposem és en realitat una gran inversió en publicitat.
I es que hem de recordar que vivim en una societat que incita al consum: tenim un model productiu que considera creixement a l’increment il·limitat del consum. Així som educats per això. Associem les recompenses als bens materials, i el màrqueting es serveix d’estratègies psicològiques per tal de fer-nos irresistible el comprar el producte anunciat, i es que hi ha moltes persones molt competents treballant per a crear-nos necessitats que en realitat no tenim.
La nostra capacitat de suggestió davant el consum depèn de molts factors: socials, en funció dels costums que tingui el nostre entorn, del nostre poder adquisitiu, de la nostra cultura, dels mitjans de comunicació que consumim, o de la influència de certs grups, com per exemple esportistes o actors famosos, etc.
També entren el joc factors individuals, com els models a seguir que hem interioritzat, o el moment vital en que ens trobem. Així per exemple, l’adolescència és una etapa d’una vulnerabilitat especial, ja que basem el nostre self en l’opinió del grup al que pertanyem. També és important si es donen problemes d’autoestima, o de trastorns de l’estat d’ànim (la depressió o el trastorn bipolar poden tenir associades conductes de compra compulsiva) per posar alguns exemples.
El consumisme facilita així que les persones, quan tenim frustracions, problemes de control d’impulsos, depressió, etc., canalitzem el nostre malestar cap aquestes conductes, doncs la nostra cultura ens incita i crea una falsa il·lusió de que amb l’adquisició d’objectes d’alguna manera omplirem carències que en realitat mai podran ser omplertes d’aquesta manera.
El que podem fer davant la compra compulsiva:
– El punt més important serà esbrinar el que ens mou cap a elles. No és el mateix comprar per buscar acceptació, per avorriment o fer-ho davant la tristor o moguts per l’eufòria que eclipsa les conseqüències que desprès tindrà per a la nostra economia. (Si et trobes en aquests últims casos pot ser hauries de valorar la necessitat de consultar-ho amb un professional de la psicologia).
– Coneixement: si coneixem les armes de” l’enemic” no caurem tan fàcilment en la seva xarxa. Conèixer les estratègies emprades en publicitat per tal de crear-nos necessitats artificials o per incitar-nos al consum farà que ens resultin evidents i que per tant perdin molt del seu poder suggestiu.
– Eduquem els nostres fills fent-los regals immaterials: una excursió a la muntanya com a recompensa o un vespre fent manualitats o galetes junts els omplirà molt més i alhora ensenyarem que les coses importants i valuoses no tenen perquè costar calés (probablement ells ja ho sàpiguen i el recordatori sigui per a nosaltres).
– És interessant conèixer les conseqüències que el consum excessiu té no només pel nostre compte bancari sinó també les repercussions mediambientals. Hem de ser consumidors responsables i informats sobre la manera en que es produeixen els articles, les condicions dels treballadors que els van fabricar.
– Em semblen també molt interessants els moviments en contra del consum que van sorgint en oposició al consumisme: l’ interès pel reciclatge, o les campanyes que es realitzen tipus “prova a comprar-te només una peça de roba al mes”, per tal de conscienciar-nos de comprar coses de qualitat, necessàries realment i que “durin”, alhora que ajuda a que ens qüestionem quant de necessari hi ha en els nostres impulsos per comprar i quant de manipulació mediàtica.
Per acabar, vull recomanar dos llibres molt senzillets alhora que interessants sobre el tema:
– -Klein, Noemi. No logo: el poder de les marques. Un assaig sobre les grans marques i el que impliquen.
– Beigdeber, Frederic. 13,99 euros. Una novel·la àcida i irònica sobre el mon publicitari escrita per un publicista.
