Hauríem de fer teràpia de parella?
A vegades estem tenint problemes a la parella i dubtem de si pot ser convenient recórrer a la teràpia de parella. Un bon indicatiu per saber si resulta recomanable és veure el grau de satisfacció que tenim amb la nostra parella, si existeix patiment respecte a la relació, així com el grau de predisposició a realitzar canvis que millorin la relació. Tanmateix seria recomanable anar a teràpia de parella si sentim que estem dins d’una situació repetitiva que ens genera malestar i sobre la que ja no sabem que més fer per arreglar-la. Quan estem en parella, tenim dinàmiques apreses, que moltes vegades i sense adonar-nos, anem repetint en una espiral que cada vegada ens fa sentir pitjor. Les situacions son tantes...
Test ¿Conec realment al meu fill?
Saps que vol ser el teu fill quan sigui gran? Què li agrada/desagrada sobre sí mateix? O, ¿Què desitjaria si li donessin un desig? Dóna-li una còpia d’aquest test al teu fill i omple un tu mateix, després compara els resultats i comprova. Pot ser no coneixem als nostres fills tant bé com pensem! Quin és el menjar favorit del teu fill? Quin és el menjar que menys li agrada? Què és el que més li agrada al teu fill sobre si mateix? Què és el que menys li agrada al teu fill sobre si mateix? De les coses que fas, quina seria la que li fa més vergonya al teu fill? Què li agradaria canviar al teu fill sobre si...
Retorn de les vacances. Què em passa que estic tan cansat?
Tornes de les vacances. Has estat durant unes setmanes relaxat, sense horàries, i amb la tornada a la rutina sents que estàs encara més cansat que abans de marxar. Per què em sento així? Es probable que pateixis la síndrome postvacacional. Com saber si és això el que et passa? Perquè et sents cansat, fatigat en un grau que no es correspon amb la teva activitat ni amb el teu nivell d’energia habitual. També sol haver manca d’apetit, dificultat per a dormir, per a concentrar-se, acompanyat de manca d’interès i motivació, irritabilitat, nerviosisme i tristesa. També a nivell físic pots tenir mal de cap, dolors musculars o estomacals. La simptomatologia en resum es semblant a la que es té quan pateixes una...
Com millorar com a pares
S'apropa el dia del pare, i és un bon moment per a fer balanç de la nostra funció i veure en què podriem millorar en quant a la educación dels nostres peques. El model de pare ha canviat amb els anys. Antigament els papis tenien un rol secundari: eren els proveïdors materials de la casa mentre que la figura materna era la que donava l’estima, la cura i atenció als nens. Era normal que el pare hi estigués absent durant la setmana i no s’implicarà en la cura emocional dels fills. Afortunadament aquest rol ha canviat amb els anys. La criança dels fills es veu com quelcom compartit on els dos rols, matern i patern tenen la mateixa importància, encara que continuïn...
Ets lliure quan compres?
A la nostra societat hi ha moltes persones que son compradors compulsius. Aquest comportament respon a un patró de compres cròniques i repetitives, que resulten difícils de controlar i que donen lloc a conseqüències nocives per a la persona. Es tracta d’un trastorn de control dels impulsos, amb característiques similars a altres trastorns adictius. Sense arribar a aquets extrems, hi ha moltes motivacions que exerceixen poder sobre nosaltres cada vegada que traiem la cartera de la bossa. Per a ser consumidors conscients hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos i a les nostres veritables motivacions a la hora de comprar. Amés, hem de informar-nos d’allò que hi ha darrere de les grans campanyes publicitàries: en què es basen per a que vulguem consumir...
test
La por és una emoció necessària en els éssers vius, es adaptatiu i lícit i, de fet, no sentir-ho està catalogat com una síndrome mèdica (síndrome de Urbach-Wiethe). I es que no fa tant que la por resultava bàsica per evitar-nos ser l’esmorzar dels depredadors i ara, fora de la selva, sentim por davant les incerteses quotidianes i les amenaces reals que se’ns presenten en molts moments per molt savis i forts que ens considerem: tothom sent por. La majoria de les vegades tenim eines per poder-les afrontar, recuperant el poder i l’autonomia, i sortint reforçats per haver-ho superat. Però hi ha ocasions en que ens sentim impotents: la por es torna irracional. No ens deixa avançar i ens bloqueja fisiològica, cognitiva...
