La queixa i les seves conseqüències
La majoria de les persones no es senten feliços amb la idea de portar una vida rutinària. Ens queixem de mil tasques diàries que cal fer però que ens semblen un càstig … Com sortir d’aquest posicionament? Senzill: gaudint de tot el que fem. Suposo que pots estar pensant: – “si, ja … és fàcil gaudir d’un viatge, de sortir de festa, d’estar amb algú que ens agrada, però i quan el que em toca fer no és tan apassionant? M’he d’emocionar per anar a fer la compra? O per planxar? De debò he de malgastar la meva vida anant al supermercat ? O netejant perquè de seguida torni a estar brut? “.
Què passa quan ens col·loquem en aquesta posició? Que ens queixem. Estar instal·lats en la queixa produeix patiment, ens victimitza i té conseqüències negatives en l’organisme. No estic dient que no puguis fer-ho, però assegura’t immediatament de buscar una solució al problema. El que passa és que moltes vegades, ens queixem només pel plaer de fer-ho i fent això, ens convertim en víctimes.
Segur que no pots fer res per millorar la situació? Ok, has de planxar, però pots fer-ho pensant fuck life!, o posar-te música, una sèrie, o aprofitar per trucar a aquest amic amb qui fa temps que vols parlar i mai trobes el moment. I és que el temps és la clau de tot: no té preu, no es pot recuperar, i, és limitat! Un dia s’acabarà, i estar instal·lat en la queixa contínua et torna miop a tot el meravellós que té la vida.
Escric aquest article en un estat d’emergència mundial, estem tots confinats a les nostres cases sense poder reunir-nos amb persones estimades, sense poder anar a la platja, o simplement seure en un banc a mirar les branques dels arbres bressolades per la brisa. T’has queixat queixat per alguna cosa semblant?. No es tracta de ser negacionistes, la situació és greu, per a moltes persones una tragèdia, ja sigui humana o econòmica, però per als que simplement són a casa sense poder sortir, queixar-nos novament significa focalitzar-nos en el que no tenim (i que no farà que la situació canviï). Ok, no podem sortir al carrer. I què és el que si que tens? Tens el plaer d’una tassa de te, de llegir un llibre, de no matinar tant, d’evitar els embussos per anar a la feina, d’escoltar el cant dels ocells des de la finestra: gairebé no hi ha trànsit!. Hi continua havent tot un món per viure (i gaudir) des de les parets de casa teva.
El que vull dir és que gairebé sempre tot és relatiu, i que fora de les tragèdies que ens porta la vida de vegades i de les que no podem alliberar-nos, la resta de el temps, la teva perspectiva marcarà la manera en què vius la teva realitat , i aquesta subjectivitat depèn de tu. De la manera en què construeixis el teu món.
Qui no vol ser feliç? sense tenir molt clar que significa això, de vegades amb una idea de nirvana, d’estat perpetu d’alienació lluminosa permanent que es tindrà quan tot vagi bé: llavors tindré tal casa, el meu cos serà de tal forma, guanyaré tant a l’any, viuré en una primavera perpètua … postergar el benestar a un estat ideal futur farà que mai et sentis satisfet: depèn de tu que el procés en què decideixis convertir la teva vida sigui agradable (com he dit abans, estic parlant de les nostres petites tragèdies i no de les putades amb que de vegades hem d’afrontar … el clima és el que és, la teva salut i el teu cos depenen en part de tu, però hi ha una part que no podem canviar, la teva edat és la que és, i si decideixes que no és adequat, serà terrible: odiem la calor, o el fred, o la pluja, odiem planxar, odiem anar a fer la compra, odiem les nostres cames, o les nostres panxes, o com ballem … i així fins a l’infinit.
Com trencar aquesta dinàmica de queixa i infelicitat? Aplica el “Com si m’agradés”. Com seria planxar la roba si m’agradés? Què faria la meva versió B que acceptés el seu cos? Què diria el meu jo si estimés la pluja un dia que diluvia? Fes la prova.
Un altre consell és, cada nit i abans d’anar a dormir, pensa en 5 coses per les quals estiguis agraït, ja sigui a la vida, a una altra persona, o a tu mateix. És una forma fantàstica de posar el focus en el que sí que funciona de la teva realitat.
Recordes allò de donar cera – polir cera de Karate Kid? El mestre ensenyava com estar present, com donar transcendència a alguna cosa en principi trivial. Prova a rentar els plats omplint la pica d’aigua calenta, dedicant temps a cada plat com si fos una cosa molt valuosa, enlloc de fer-ho amb presses i maleint la tasca, estén la roba posant afecte en el que fas, o balla sense jutjar-te , acceptant al teu cos, els teus moviments, la forma en què els fas … Les persones queixoses no posen passió en el que fan, estan de mal humor, resulten avorrides, carregants i no ve de gust la seva companyia. Però també ells volen ser feliços… com van a ser-ho des d’aquesta posició? Des de la inactivitat mai arriba la felicitat, ni la satisfacció, només la manca de sentit de la vida. La felicitat s’aconsegueix amb passió, amb força, amb energia i amb un canvi de perspectiva cap al SI 😉
